Kahoot és una plataforma d'aprenentatge mixte basat en el joc, que permet als educadors i als alumnes investigar, crear, colaborar i compartir coneixements.
Pot jugar-se on-line o a pel telèfon movil, individual o en grup.
La seua filosofia és que la gent de tot el món compartisca el seu contingut educatiu per a que altres puguen jugar en les aules de tot el món.
També pots jugar en privat, no és necessari que ho fajes públic.
Kahoot és una aplicació gratuïta que permet un aprenentatge dinàmic, divertit i entretingut.
Anime, als alumnes i docents que proven, és una manera divertida d'agradarte la biologia, a més pots triar les preguntes segons la matèria que vullgues.
Sabies que les cèl·lules mare són cèl·lules amb el potencial de convertir-se en molts tipus distints de cèl·lules en el organisme?
Aquestes funcionen com un sistema reparador del cos i existeixen dos tipus, les cèl·lules mare embrionàries i les cèl·lules mare adultes o també conegudes com cèl·lules mare de la sang o hematopoyètiques.
Degut a la seua naturalesa, les cèl·lules mare tenen la funció de reparar les velles o malaltes, i els científics estàn utilitzant-les com a terapia per a una ampla varietat de condicions mèdiques.
Tots sabem que les cèl·lules mare són el nostre futur en la ciència, amb elles estàn descobrint-se un avanç en el tractament de moltes enfermetats.
Per què veieu una miqueta els últims descobriments amb cèl·lules mare, vos deixe algunes de les últimes noticies. sols heu de puntxar a la imatge i vos ixirà la notícia, al costat vos he ficat el títol de la notícia. Segur que es sorpreneu!!
Primer assaig clínic per a tractar nadons amb cèl·lules mare en el úter. 12/10/15
Un cor batega per ell mateix damunt de la taula. 21/07/15
"Pegats" de cèl·lules mare per a reparar infarts. 29/05/15
Cèl·lules mare amb memòria: el futur contra el càncer. 04/02/15
La mitosi i la meiosi són dos mecanismes de reproducció similars pero a la vegada diferents, per què no tingau cap problema per entendre cada tipus de reproducció, tant la reproducció asexual com la sexual, vos he deixat un quadre que recull les diferències entre les dues, espere ajuda-vos una miqueta i així tindre els dos conceptes clars.
A més, vos deixe un vídeo i així ho podreu visualitzar millor.
MITOSI
MEIOSI
Tipus de reproducció
Asexual
Sexual
Cèl·lules
implicades
Cèl·lules somàtiques
Pot ocorrer tant en cèl·lules diploides (2n) com
haploides (n).
Cèl·lules mare dels gamets
Sols ocorre en
cèl·lules diploides (2n).
Nº de divisions
Una divisió cel·lular
Dos divisions
cel·lulars
Duració
Curta
Llarga
Resultat
Dos cèl·lues filles
amb la mateixa informació genètica.
Quatre cèl·lules
filles haploides (n) diferents entre elles i de la cèl·lula progenitora.
Finalitat
Creixement i renovació
de teixits.
Manteniment de la
vida de l’individu.
Continuitat de l’espècie
i augment de la variabilitat genètica.
La cèl·lula és l'estructura més sencilla dels éssers vius, és capaç de realitzar per ella mateixa les tres funcions vitals:
Nutrició: és la funció per què les cèl·lules capten l'energia i la matèria de l'entorn per a desenvolupar-se i poder fer les altres funcions vitals. Hi ha dos tipus, la nutrició autòtrofa i la hetertrofa.
Nutrició autòtrofa: és realitzada per les cèl·lules que capten matèria inorgànica de l'exterior per formar la seua pròpia matèria orgànica. L'energia utilitzada és la que prové del Sol i es realitza per un procés anomenat fotosíntesi. Aquesta nutrició és la que realitzen les plantes, les algues i alguns bacteris.
Nutrició heteròtrofa: és realitzada per les cèl·lules que capten la matèria orgànica com a font de matèria i enegia. L'energia l'extrauen mitjaçant un procés anomenat respiració cel·lular que requereix la presència d'oxigen. Aquesta nutrició és la que realitzen els protozous, els fongs i els animals.
Relació: és la funció per la qual les cèl·lules capten estímuls de l'exterior i emeten les respostes adequades als mateixos estímuls. Els estímuls poden ser:
Químics (canvis en la salinitat)
Lluminosos (canvis en la llum)
Térmics (canvis en la temperatura)
Tàctils (canvis de presió)
Les respostes solen ser de moviment, de secreció de substàncies, etc.
Com per exemple, per al moviment les cèl·lues poden realitzar-ho mitjançant:
Pseudòpodes: són prolongacions del cos cel·lular, i a més els serveix per ingerir l'aliment.
Cilis o flagels: són prolongacions filamentoses que vibren.
pseudòpodes
cilis
flagels
Reproducció: és la funció que permeteix a una cèl·lula progenitora, anomenada cèl·lula mare, es divida i origine dos cèl·lules o més, idèntiques, mitjaçant un procés anomenat divisó cel·lular o MITOSI, que és la que anomenem reproducció asexual, on la divisió genera el mateix nombre de cromosomes de la cèl·lula mare en les cèl·lules filles. Hi ha tres tipus:
Bipartició: és un tipus de reproducció cel·lular en la que la cèl·lula mare es divideix en dos cèl·lules filles del mateix tamany.
Gemació: és una forma de reproducció en la que la cèl·lula mare es divideix originant una cèl·lula filla o gema de menys tamany, que es separa de la progenitora.
Esporulació: és una forma de reproducció on la cèl·lula mare es divideix en nombroses cèl·lules filles o espores, que s'alliberen de forma conjunta trencant la membrena de la progenitora.
Les cèl·lules necessiten un aport constant de substàncies del medi per al seu manteniment, i també requereixen desprende's de les restes que produeixen. En tot cas, estes molècules han de travessar la membrana plasmàtica.
Un tipus de transport és l'osmosi, que és mecanisme de transport per difusió. Aquest mecanisme transporta molècules menudes a través de la membrana sense utilitzar energia.
En el cas de l'osmosi, és el mecanisme de transport de l'aigua a través de la membrana des d'una dissolució diluida a una més concentrada. Per tant l'aigua que travessa la membrana fa que les concentracions als dos costats s'igualen.
Per què pugueu veure-ho millor, i d'una manera que vosaltres podreu practicar en casa, vos he ficat un vídeo d'un experiment d'osmosi. De segur que ho entendreu enseguida, i podeu fer-ho en les vostres cases.
LaCÈL·LULAés la unitat estructural de tots els
éssers vius i té la capacitat de realitzar les funcions vitals essencials.
També té la capacitat d'organitzar-se i diferenciar-se, la
qual cosa dóna lloc als diferents teixits i òrgans.
La cèl·lula està formada per la membrana plasmàtica i el
citoplasma, que pot ser de dues maneres, el citoplasma indiferenciats o citosol
y el cistoplasma diferenciat on es troben totes les susbstancies que venen del
metabolisme cel·lular. També trobaren el cistoesquelet de la cèl·lula, tots els
orgànuls i el nucli.
Membrana
plasmàtica: és una làmina prima que envolta la cèl·lula i separa
el citoplasma del medi extern. La seua estructura es anomenada
"mosaico fluido", que està constituida per una bicapa lipídica.
Orgànuls:
a)Ribosomes: són orgànuls cel·lulars molt
menuts, es troben de forma lliure en tot el citoplasma, o associats a la
membrana del reticle endoplasmàtic rugós, a la membrana nuclear i en l'interior de les mitocondries. La seua funció és la de síntesis de proteïnes.
b)Reticle endoplasmàtic rugós: està format per una xarxa interconexionada de túmuls membranosos, vesícules i cisternas. Quasi tota la seua
superficie está ocupada per ribosomes que li donen un aspecte granular o rugós.
Pot estar associat a l’aparell de Golgi i les seues funcions són la síntesis de
proteïnes i el transport.
c)Reticle endoplasmàtic llis: és una xarxa irregular de túmuls
i vesícules que careixen de ribosomes. Es troba a continuació del reticle
endoplasmàtic rugós i l’aparell de Golgi. La seua funció és el transport d’ions
calci, a més de destoxificar productes nocius.
d)Aparell de Golgi: està constituit per cisternes,
presenta dues cares , una convexa que és la cara de formació on es troben les
vesícules de formació i una cara concava que és la cara de maduració o secreció,
on són alliberades l'exterior per exocitosis. També es troba associat al
reticle endoplasmàtic rugós i les seues funcions són d’intervenció en la síntesis
proteica i paraticipar en l’intercanvi de membranes i síntesis de
glicoproteïnes i glicolípids de membrana.
e)Lisosomes: es formen a partir del reticle
endoplasmàtic rugós i l’aparell de Golgi. La seua funció és degradar
substancies que venen de l’exterior (heterofagia) i també degradar substancies
de l’interior de la cèl·lula (autofagia).
f)Mitocondries: són organuls allargats, són móbils,
la seua organització dins la cèl·lula és on hi haja requeriment d’energia. El
nombre és variable, depen de l’activitat de la cèl·lula. La seua estructura és
una doble membrana, una externa i altra interna que formen crestes
o plecs mitocondrials. Entre les dues membranas està l’espai intermembranós i en l’interior
de la membrana interna es troba la matriu mitocondrial. La funció de les
mitocondries és participar en la respiració cel·lular amb la formació d’energia
(ATP).
3. El
nucli:és on es troba el material genètic
i on es codifiquen les proteïnes que té la cèl·lula. Està envoltat per una
membrana nuclear formada per dues membranes, una interna i altra externa, entre
elles està l’espai perinuclear. Hi ha xicotets orificis entre estes membranes que
són els porus nuclears.
De vegades tants conceptes nous i pareguts es poden confondre si la eucariota és la cèl·lula que tenim els animals, si les procariotes són les cèl·lules de les plantes, i els bacteris, i fongs?? Quin embolic!!
No us alarmeu, anem a fer un repàs dels conceptes claus per diferenciar la cèl·lula eucariota i la procariota, i la cèl·lula vegetal i animal.
CÈL·LULES PROCARIOTES: estructuralment són més simples i menudes. Com totes les cèl·lules están formades per una membrana plasmástica. L'interior de la cèl·lula és el citoplasma, on està el material genètic en una regió anomenada nucleoide, pero sense nucli. Tambè es pot trobar ribosomes en el citoplasma, presenta pocs orgánuls, dels quals no están incloses les mitocondries. Les cèl·lules procariotes poden tindre diferents estructures, com per exemple cilis o flagels. Aquestes cèl·lules solen ser característiques d'individus unicel·lulars, com les Arquea i els Bacteris.
CÈL·LULES EUCARIOTES: tenen un model d'organització més complex que les procariotes, el seu tamany és molt més gran. L'interior de la cèl·lula és el citoplasma on es troba el material genètic dins del nucli, a més de presentar altres estructures en el citoplasma, anomenades orgànuls, dels quals ací poden trobar els mitocondris i altres aestructures. Podem diferenciar dos tipus les cèl·lules eucariotes animals i les cèl·lules eucariotes vegetals. Aquestes cèl·lules són caracteristiques d'organismes pluricel·lulars, com els animals, plantes, fongs.
La diferència entre les cèl·lules eucariotes vegetals i animals és que en les animals el nucli está al centre de la cèl·lula, cosa que en la vegetal està a un costat perquè la gran vacuola desplaça al nucli. Les vacuoles és una característica de les cèl·lules vegetals que les cèl·lules animals no tenen.
Les vegetals tampoc presenten centriols, i les animals sí. Les vegetals presenten cloroplasts per poder fer la fotosintesis i les animals no tenen, com tampoc presenten pared cel·lular, és una característica única de les vegetals.
Ací vos deixe un video, que ho explica molt bé visualment, i pot ser, en aquest cas, una imatge siga millor que mil paraules.
El projecte Kokori és una iniciativa eductiva financiada per FONDEF (Fondo de Fomento al Desarrollo Científico y Tecnológico de Chile), amb l'objectiu del desenvolupament d'un videojoc gratuït, anomenat Kokori, basat en tòpics de biología cel·lular els quals estan inclosos en el programa oficial de biologia per a l'educació en Chile. Aquest és un videojoc entretingut, a més fomenta la colaboració i competència, es desenvolupa en un entorn biològic consistent. Amb aquest videojoc es preté apropar la biologia cel·lular als estudiants d'una manera divertida, tant com els professors. Vos propose que es baixe l'aplicació que és gratuïta i proveu, de segur que vos divertireu, a més els continguts del joc són molt lucratius i voreu tot allò que vos interesa saber de l'interior de la cèl·lula.
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Els organismes més senzills estan formats per una sola cèl·lula, són unicel·lulars (els bacteris, els protozous).
En els més complexos, l’organisme està format per un elevat nombre de cèl·lules, són elspluricel·lulars. En aquests tipus d’organismes les cèl·lules perden la capacitat de viure aïllades. Cada cèl·lula té una tasca concreta i totes treballen conjuntament per a garantir la vida de l’organisme.
Podem definir la cèl·lula és la unitat estructural i funcional de la vida. Les funcions vitals comencen a manifestar-se a partir del nivell cel·lular. És per això que diem que la cèl·lula és la unitat de vida. No hi ha res més senzill, capaç de dur a terme totes les funcions que caracteritzen un ésser viu: la nutrició, la relació i la reproducció.
En els éssers vius, també anomenats organismes, hi ha diferents nivells d'organització i queda molt clar d'una manera visual més avall, pero abans repassarem alguns conceptes que de vegades solen causar embolic.
Organismes unicel·lulars: formats per una sola cèl·lula
Organismes pluricel·lulars: formats per més d'una cèl·lula
Cél·lula: unitat estructural i funcional dels éssers vius, per exemple les cèl·lules musculars
Teixits: moltes cèl·lules del mateix tipus agrupades, per exemple el teixit muscular
Òrgans: unió de diversos teixits per treballar conjuntament en una funció, per exemple el cor.
Sistemes i aparells: grups d'òrgans amb la mateixa funció, per exemple l'aparell digestiu, sistema nerviós
Organisme: el conjunt d'aparells i sistemes, per exemple l'humà.
DIFERENCIA ENTRE APARELL I SISTEMA:
El sistema esta format per òrgans homogenis o similars (sistema muscular)
L'aparell està constituit per òrgans heterogenis o diferents (aparell circulatori)
L’educació està beneficiant-se de les aportacions de les Tecnologies de la Informació y la Comunicació (TIC).
Des de l’ensenyança de les ciències, l’associació entre teoria y treball pràctic s’entén com una relació de necessitat, i es considerada pel professorat d’incompleta, per tant, els nous models pedagògics recolçats en l’aprenentatge virtual han d’atendre a la didàctica de les ciències experimentals com també als objectius procedimentals que persegueixen el desenvolupament de determinades funcions intel•lectuals en relació amb el processos científics.
Les TIC, que permeten la interacció de l’estudiant, poden suposar una contribució important en la formació dels estudiants en aquest camp.
Per a treballar els processos pràctics de les matèries de ciències experimentals, caldría destacar els laboratoris virtuals, que permeten desenvolupar objectius educatius propis del treball experimental.
Els laboratoris virtuals, a més de tots els recursos que ens proporcionen les TIC, s’inclouen en entorns virtuals d’aprenentatge, i ofereixen de nous per a l’ensenyança i aprenentatge lliure de les restriccions que imposen el temps i l’espai de l’ensenyança presencial i poder assegurar una contínua comunicació (virtual) entre estudiants i professors.
